Versión en español

El passat dia 29 de maig ens va deixar José Manuel Blecua Perdices, un dels fundadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la qual es va incorporar com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres l’any 1968. S’hi va jubilar el 2009 tot i que hi va continuar vinculat com a professor emèrit.

Nascut a Saragossa el 1939, va estudiar a les universitats de Saragossa, Madrid i Barcelona. Els seus mestres foren Francisco Yndurain, Rafael Lapesa i Martí de Riquer.

Amb el seu pare, José Manuel Blecua Teijeiro, i el seu germà, Alberto Blecua (© Arxiu familiar)

Filòleg de nissaga, compartia amb el seu pare, José Manuel Blecua Teijeiro (1913-2003), i el seu germà, Alberto Blecua (1941-2020), una sòlida formació humanística, a més de la simpatia i l’afabilitat blecuiles, en paraules de Carme Riera. La seva projecció fora de la universitat s’ha estès a tots els espais de l’hispanisme: fou membre del Consejo Rector del Español como Lengua Extranjera (1988); secretari executiu de la Comisión Científica de la Lengua Española i responsable de la secció Lengua y Tecnología del Congreso de la Lengua Española (Sevilla, 1992); director de Investigación y de Cooperación Internacional de l’Instituto Cervantes i director acadèmic d’aquesta institució (2011-2014); secretari del Comité Académico del Primer Congreso Internacional de la Lengua Española (Zacatecas, 1997); acadèmic (2006), secretari (2007-2009) i director (2011-2014) de la Real Academia Española; membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (2003) i comissari del IV Centenario del Quijote (2005). Entre els premis i distincions que va rebre, destaquen La Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya (2014), com a reconeixement a la seva trajectòria docent i científica i “l’actitud receptiva vers la llengua i la cultura catalanes”, i la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio (2015), la condecoració més important que concedeix el Govern d’Espanya a persones que reuneixen mèrits extraordinaris en els àmbits de la cultura, la docència i la recerca.

Durant els seus quaranta-un anys de dedicació a la Universitat va deixar com a llegat a la institució i als seus nombrosos deixebles una forma modèlica d’entendre la universitat en els tres àmbits que regeixen la vida universitària: la gestió, la docència i la recerca.

José Manuel Blecua en el congrés «El diccionario de la Academia y su tiempo», celebrat en la UAB l’any 2018

A l’època fundacional, a la UAB tot estava per fer: els estatuts pels quals s’havia de regir, l’estructura econòmica i de finançament, l’organització de les facultats i dels departaments, i també dels plans d’estudi. José Manuel Blecua fou director del Departament de Filologia Hispànica que integrava, en aquells moments, els estudis de Llengua i Literatura Catalana i Espanyola. Va contribuir a la incorporació de joves especialistes com a professors, molts dels quals són actualment catedràtics d’universitat i gaudeixen d’un gran prestigi professional. Fou també degà i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres, en diferents equips des de 1968 a 1990, en un moment de reestructuració dels departaments i de creació de titulacions, procés que ell va conduir des d’una perspectiva innovadora i conciliadora i sempre amb l’objectiu d’integrar a la UAB els avenços més recents de la recerca en Humanitats. La seva tasca fou decisiva en la formació i creixement de l’actual Biblioteca d’Humanitats, que no existia quan ell es va incorporar a la facultat i que, segons les seves pròpies paraules, al principi només comptava amb una guia telefònica. Va crear el Laboratori de Fonètica Experimental i el Seminari de Filologia i Informàtica, dues unitats d’investigació que van posar de relleu la necessitat d’utilitzar les noves tecnologies a l’àmbit de les Humanitats. Fou vicerector de professorat als equips de Josep Laporte (1976-1980), Ramon Pascual (1980) i Antoni Serra Ramoneda (1980-1985), en una època en la qual molts professors no ocupaven places consolidades. Va exercir el càrrec de Director del Servei de Publicacions als anys vuitanta i va aconseguir que les publicacions de la UAB augmentessin exponencialment i arribessin a tot arreu amb un prestigi creixent en el món universitari i científic, quan encara no existien les edicions electròniques.

Al otro lado del espejo (Ariel, 2010)

En l’àmbit de la docència, José Manuel Blecua fou responsable d’assignatures de tots els cursos de la llicenciatura, no solament d’especialitat, perquè pensava que era molt important que els estudiants de primer curs poguessin aprendre, des de l’inici dels seus estudis, a gaudir amb la filologia i a entendre que la llengua i la literatura són dos àmbits que es complementen mútuament. En aquest sentit, cal esmentar que va crear una assignatura, Comentari Lingüístic de Textos Literaris, que encara segueix formant part dels actuals plans d’estudi. La seva dedicació a matèries diverses va permetre que una universitat de formació molt recent pogués comptar amb docència de les més variades disciplines lingüístiques, algunes de les quals suposaven una clara innovació en els plans d’estudis (Fonètica de l’Espanyol, Dialectologia de l’Espanyol, Història de la Llengua Espanyola, Gramàtica Històrica de l’Espanyol, Comentari Lingüístic de Textos Literaris i Lexicografia de l’Espanyol). En els estudis de tercer cicle, va impulsar el programa de doctorat Tractament informàtic del llenguatge del Departament de Filologia Espanyola, i els cursos de formació de professors d’espanyol com a llengua estrangera (ELE), organitzats pel departament conjuntament amb l’Instituto Cervantes, una especialitat que coneixia molt bé perquè havia estat professor als cursos d’estiu per estudiants estrangers de la Universitat de Saragossa a Jaca i a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

El seu magisteri ha deixat una profunda petjada en la formació de molts lingüistes i filòlegs, com ho demostra l’elevat nombre de tesis doctorals que va dirigir. La seva abnegada tasca docent va ser reconeguda l’any 2005 per la Generalitat de Catalunya, que li va atorgar la distinció Jaume Vicens Vives al mèrit docent, la dotació econòmica de la qual José Manuel Blecua va dedicar a ajudar joves investigadors en situacions molt precàries. Tots els seus alumnes han trobat en ell un mestre disposat a transmetre i comunicar els seus coneixements i la seva passió per la filologia, vetllant alhora per una formació rigorosa, presidida pel sentit crític i per l’honestedat intel·lectual i vital. José Manuel Blecua ha sabut guanyar-se la consideració, l’estima i l’admiració de tots els seus deixebles amb les seves classes amenes i erudites, fruit d’una profunda preparació fonamentada en una sòlida base bibliogràfica.

Per al Departament de Filologia Espanyola, la Facultat de Filosofia i Lletres i la Universitat Autònoma de Barcelona és un privilegi haver comptat, en el seu claustre, amb professors com José Manuel Blecua per tots els mèrits esmentats, per la dimensió i la projecció nacional i internacional de la seva carrera i també pel seu gran sentit institucional i per una immensa generositat intel·lectual que ha revertit, a través dels seus deixebles, en la pròpia universitat. En paraules del seu estimat Cervantes, José Manuel Blecua ha estat un home “discreto y prudente” i el seu magisteri ha traspassat el llindar acadèmic per esdevenir un referent i un testimoni de vida.

Gloria Clavería y Dolors Poch¹

Bellaterra, 21 de junio de 2026

¹ Agraïm la revisió de la professora Anna Bartra.