Màster Oficial en Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals
Máster Oficial en Lengua Española, Literatura Hispánica y ELE

· Departament de Filologia Espanyola ·

Encuentros entre lenguas y literaturas ibéricas y extranjeras

Este ciclo de conferencias está organizado en el marco de los dos másteres oficiales del Departamento de Filología Española de la UAB y tiene como objetivo servir de complemento para la formación de los estudiantes. La temática está centrada en el estudio de los textos literarios desde la perspectiva del contacto entre diversas lenguas y literaturas, tanto de la Península Ibérica como de otros países y culturas. Estos contactos se estudian en los dos másteres desde perspectivas distintas, pero complementarias, y este ciclo de conferencias se propone profundizar en las relaciones de contraste que se establecen cuando, por razones geográficas, políticas o culturales, se producen «encuentros» entre lenguas y culturas diferentes y surgen influencias mutuas entre ellas.

Aquest cicle de conferències està organitzat en el marc dels dos màsters oficials del Departament de Filologia Espanyola de la UAB i té com a objectiu servir de complement de la formació dels estudiants. La temàtica està centrada en l’estudi dels textos literaris des de la perspectiva del contacte entre diverses llengües i literatures de la Península Ibèrica i d’altres països i cultures. Aquests contactes s’estudien en els dos màsters des de perspectives diferents, però complementàries, i aquest cicle de conferències es proposa aprofundir en l’estudi de les relacions de contrast que s’estableixen quan, per raons geogràfiques, polítiques o culturals, es produeixen «trobades» entre llengües i cultures diferents i sorgeixen influències mútues entre elles.

Santiago Pérez Isasi

Investigador en el Centro de Estudios Comparatistas de la Universidad de Lisboa. Trabaja en el ámbito del estudio la Historia Literaria española y portuguesa de los siglos XIX y XX como instrumento de formación de las identidades nacionales. Es autor de los volúmenes Looking at Iberia. A Comparative European Perspective y Los límites del Hispanismo: nuevos métodos, nuevas fronteras, nuevos géneros. Recientemente ha contribuido, como coordinador, a la publicación del número monográfico Iberian Studies: New spaces of enquiry de la revista International Journal of Iberian Studies.

Investigador en el Centre d’Estudis Comparatistes de la Universitat de Lisboa. Treballa en l’àmbit de l’estudi la Història Literària espanyola i portuguesa dels segles XIX i XX com a instrument de formació de les identitats nacionals. Es autor dels volums Looking at Iberia. A Comparative  European Perspective i Los límites del Hispanismo: nuevos métodos, nuevas fronteras, nuevos géneros. Recentment ha contribuit, com a coordinador, en la publicació del número monogràfic Iberian Studies: New spaces of enquiry de la revista International Journal of  Iberian Studies.

Conceptualizaciones y metáforas del complejo literario y cultural ibérico

Manel Ollé

Profesor de historia y cultura de la China moderna y contemporánea en el Departamento de Humanidades de la Universidad Pompeu Fabra (Barcelona). Sus principales líneas de investigación son la China marítima, las relaciones y percepciones entre China y Europa entre los siglos XVI-XVII y la historia de la diáspora china en el sureste de Asia. Es autor de los libros La invención de China, La Empresa de China: de la armada invencible al Galeón de Manila y Made in China: el despertar social, político y cultural de la China contemporánea.

Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània en el Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Les seves principals línies d’investigació són la Xina marítima, les relacions i percepcions entre Xina i Europa entre els segles XVI-XVII i la història de la diàspora xinesa en el sud-est d’Àsia. És autor dels llibres La invención de China, La Empresa de China: de la armada invencible al Galeón de Manila i Made in China: el despertar social, político y cultural de la China contemporánea.

Traducir literatura china a lenguas románicas: distancias léxicas y culturales

Lluís Oliván


Profesor de Tecnología y narrador en catalán y español. Es autor de novelas y de libros de relatos. Ha obtenido diversos premios literarios en las dos lenguas, entre ellos el Premi Valldaura de novela, el Fité i Rossell (Tarragona), el premio Valencia, el Ciudad de Getafe o el Alfonso Cossío del Ateneo de Sevilla, entre otros. En el conjunto de su producción cabe destacar los siguientes títulos escritos en catalán: El taxidermista, El món líquid, Un pare possible, Parcel·les habitades y Has marxat sense avisar. De entre sus obras en español destacan: El guardián de las hogueras, Lo que hay en el fondo y Títulos robados.
Professor de Tecnologia i escriptor en català y en castellà. És autor de novel·les i de llibres de relats. Ha obtingut diversos premis literaris en las dues llengües, entre els quals el Premi Valldaura de novel·la, el Fité i Rossell (Tarragona), el premi València, el Ciudad de Getafe o el Alfonso Cossío del Ateneo de Sevilla, entre altres. En el conjunt de la seva producció cal destacar els següents títols escrits en català: El taxidermista, El món líquid, Un pare possible, Parcel·les habitades i Has marxat sense avisar. Entre les seves obres en castellà destaquen: El guardián de las hogueras, Lo que hay en el fondo i Títulos robados.

La escritura bilingüe o cómo contar historias en dos lenguas

Joan Ramon Resina


Catedrático de Iberian and Latin American Cultures and Comparative literature, y director del Programa de Estudios Ibéricos de la Universidad de Stanford (aunque anteriormente fue profesor en las universidades de Barcelona, Berkeley y Cornell). Entre sus intereses se hallan la teoría de la literatura y el comparatismo, la narrativa europea moderna y contemporánea, la historia de las ideas y la historia cultural y política ibérica. Ha recibido el premio Alexander von Humboldt-Stiftung Fellowship y es autor, entre otros, de los volúmenes: Del hispanismo a los estudios ibéricos: una propuesta federativa para el ámbito cultural, Barcelona’s Vocation of Modernity, El postnacionalisme en el mapa global, Los usos del clásico o Un sueño de piedra: Ensayos sobre la literatura del modernismo europeo.
Catedràtic d’Iberian and Latin American Cultures and Comparative literature, y director del Programa d’Estudis Ibèrics de la Universitat de Stanford (si bé  anteriorment va ser professor a les universitats de Barcelona, Berkeley i Cornell). Entre els seus interessos es troben la teoria de la Literatura i el comparatisme, la narrativa europea moderna i contemporània, la història de les idees i la història cultural i política ibèrica. Ha rebut el premi Alexander von Humboldt-Stiftung Fellowship i és autor, entre altres, dels volums: Del hispanismo a los estudios ibéricos: una propuesta federativa para el ámbito cultural, Barcelona’s Vocation of Modernity, El postnacionalisme en el mapa global, Los usos del clásico o Un sueño de piedra: Ensayos sobre la literatura del modernismo europeo.

Plurilingüismo y literaturas de la península Ibérica

Cristina Illamola

Profesora de Lengua Española en la Universidad de Barcelona. Trabaja en el ámbito de la Sociolingüística y se interesa por los problemas del contacto entre español y catalán. Ha estudiado los cambios sociolingüísticos, de identidad y de ideología en los (pre)adolescentes durante su transición de primaria a secundaria. Es coordinadora de la rama de investigación variacioinista en el Centro Universitario de Sociolingüística y Comunicación (CUSC). Ha publicado diversos trabajos en los que analiza la influencia del catalán sobre la lengua literaria de algunos escritores barceloneses de expresión española.

Professora de Llengua Espanyola a la Universitat de Barcelona. Treballa en l’àmbit de la Sociolingüística i s’interessa per els problemes del contacte entre castellà i català. Ha estudiat els canvis sociolingüístics, d’identitat i d’ideologia en els (pre)adolescents durant la transició de primària a secundària. És coordinadora de la branca d’investigació variacioinista en el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Ha publicat diversos treballs en los quals analitza la influència del català sobre la llengua literària d’alguns escriptors barcelonins d’expressió castellana.

Incorporación a los textos literarios españoles de léxico catalán

Perfecto Cuadrado


Profesor emérito de la Universitat de les Illes Balears. Miembro del Instituto de Estudos Portugueses y del Instituto de Estudos do Modernismo (Universidade Nova de Lisboa) y del Centro de Literatura Portuguesa (Universidade de Coimbra). Investigador, crítico y traductor, ha obtenido el Premio de traducción Giovanni Pontiero por El libro del desasosiego, el Premio Luso-Español de Arte y Cultura y el Prémio Pró-Arte de la Sociedade Portuguesa de Autores. Ha publicado, entre otros, los siguientes volúmenes: Modernidad y vanguardia en la poesía portuguesa contemporánea y Fernando Pessoa: Máscaras y paradojas.
Professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears. Membre de l’Instituto de Estudos Portugueses i de l’Instituto de Estudos do Modernismo (Universidade Nova de Lisboa) i del Centro de Literatura Portuguesa (Universidade de Coimbra). Investigador, crític i traductor, ha obtingut el Premi de traducció Giovanni Pontiero per El libro del desasosiego, el Premi Luso-Español de Arte y Cultura i el Prémio Pró-Arte de la Sociedade Portuguesa de Autores. Ha publicat, entre d’altres, els següents volums: Modernidad y vanguardia en la poesía portuguesa contemporánea i Fernando Pessoa: Máscaras y paradojas.

Las traducciones del portugués a las lenguas hispánicas